El terme multimèdia fa referència a la integració en un únic conjunt de text, imatges, animacions, so i vídeo. Els fitxes o conjunts multimèdia també reben aquest nom
Els videojocs, les presentacions de gairebé qualsevol producte, la televisió i el cinema, plens d’afectes especials, utilitzen objectes multimèdia.
INTRODUCCIÓMultimèdia: dit de la tècnica, l’aparell, etc..., que combina diversos mitjans tècnics d’informació
Els sistemes multimèdia tal com els coneixem actualment tenen els seus antecedents en l’anomenat vídeo interactiu, desenvolupat el 1979 per l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Un any abans, Philips va llençar el mercat el seu làser disc, que permetia davant dels sistemes d’enregistrament coneguts, la lectura aleatòria de continguts, seguidament van sortir els multimèdia: DVI, CD-ROM, CDI i DVD
Tipus de multimèdia:1-En la multimèdia lineal, l’usuari no té control sobre la navegació. L’objecte multimedia avança de principi a fi com les pel·lícules
2-En la multimèdia no lineal, el sistema permet la interactivitat per controlar l’avenç de l’objecte multimèdia; es pot saltar d’un lloc a un altre o d’un objecte a un altre enllaçat , per exemple, un DVD en menús.
FORMATS BÀSICS I SISTEMES DE COMPRESSIÓ El format d’àudioUn fitxe sonor pot se de dos tipus
1-Obtingut mitjançant mostreig. Significa que cada cert interval, anomenat bitrate, s’enregistra el so analògic, per exemple a treves d’un micròfon
2-Reproduit a partir de formulacions matemàtiques aplicades a bancs sonors. El sistemes MIDI( Musical Instrument Digital Interface) en són un exemple.
Com més gran sigui el nombre i la qualitat dels registres sonors del banc, més bona serà la qualitat del que escoltem. Aquest procés s’anomena sintetitzar el so.
La compressió de fitxers d’àudioUn sistema de compressió és un conjunt d’algoritmes matemàtics que, aplicats al fitxer de mostreig, permeten reduir-ne la mida
Cada un d’aquests algoritmes es distribueix en forma de còdec. Si un fitxer va ser generat amb còdec determinat, l’ordinador o dispositiu en què el vulguem escoltar també l’haurà de tenir instal·lat.
Formats de soWav: És codifica mitjançant PCM( Pusle Code Modulation). Els fitxers ocupen molt espai( 1.66 MB per a 10 s mostrejats a 16 bits estèreo), ja que no es comprimeix
Au: És el format estàndard utilitzat pels Unix i Linux
Wma( Windows Meida Audio): És un format amb compressió i adaptable per la seva transformació per Internet a temps real
Mp3: És la versió Layer3 del format de compressió mpeg, utilitzar per a la transformació de vídeo i so. El seu nivell de compressió es molt alt( 157 KB). A més, és un format lliure
Ogg: Format de compressió que ocupa molt poc espai sense pèrdua de qualitat( 127JKB), és un format lliureAtrac: Format PDA, minidiscman i en alguns telèfonsRm,ra: Utilitzar per la transformació de so en temps real a través d’internet, de manera que no permet gravar el so localment( cal instal·lar un reproductor específic)
Formats de vídeoDV: Utilitzar per les cameres digitals de vídeo, 2 hores de vídeo de qualitat DVD ocupen 15 GB. Comprimeix vídeo però no pas so.
MPEG: Comprimeix vídeo i so, amb diversos nivells segons l’amplada de la banda escollida
MPEG 1: Admet una resolució màxima de la imatge de 320x240 pìxels i una amplada de banda d’1,5 Mbit/s
MPEG2: Admet una resolució màxima de la imatge 720x512 píxels( qualitat de televisió) i una amplada banda de d’entre 3 i 10 Mbit/s. Les utilitzen les pel·lícules de DVD i la transmissió digital de televisió
MPEG4: Redueix l’amplada de la banda mantenint una qualitat del vídeo similar a mpeg2. És pot emmagatzemar en format Cd en comptes d’un DVD
DivX: Està basat amb l’mpeg4, amb una amplada de banda configurable en el moment de la comprerssió. Fa fitxers de vídeo petits amb una qualitat acceptable.
Xvid: és un còdec lliure basat en l’mpeg 4-asp, desenvolupat per programadors voluntaris, en una gran eficàcia i una qualitat acceptable.( pel·lícula completa ocupa 700Mb)
